I la meva selecció?

Ahir va finalitzar l’Eurocopa Àustria-Suïssa 2008, com de costum va aixecar passions per tot Europa i per tot el mon, el futbol europeu va demostrar un cop més que es pot considerar com el millor de tot el mon, seguit de prop del Sud americà.

Els espanyols es varen fer amb el títol merescudament desprès de derrotar a la final a una gran selecció alemanya, cal recordar també el pas per aquesta Eurocopa de la selecció holandesa, russa o portuguesa, gran seleccions que ens varen deixar un futbol fantàstic.

Ara bé, la resignació, la impotència, la humiliació, l’autoritarisme,... que ens toca aguantar a tots els que les nostre seleccions no poden participar a aquestes excel•lents competicions, es inexplicable i inimaginable.
Catalunya, País Basc, Escòcia, Gibraltar, Gal•les, Grenlàndia, República Turca de Xipre del Nord, Flandes,... seleccions que tot i voler participar en les eurocopes i mundials se’ls prohibeix i se’ls nega d’una manera rotunda dictada per les grans potencies capitalistes europees França, Espanya, Bèlgica, Gran Bretanya... que veuen perillar la seva unitat amb la participació de les nacions que s’han annexionat i que tant els costen de mantenir callades.


Una dada:

Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fet per via telefònica a 1.100 habitants de Catalunya majors de 15 anys, conclou que només un 4,7% dels catalans es mostra totalment en contra de l'oficialitat de les Seleccions Esportives Catalanes. El mateix estudi conclou també que més d'un 50% està a favor de la nostra oficialitat al marge de les federacions espanyoles i, d'aquests, prop del 40% s'hi mostra totalment a favor. És, per tant, un exemple més que el debat per l'oficialitat de les nostres Seleccions està molt viu en la nostra societat i que la nostra és una causa amb el suport de gran part de la mateixa. L'estudi també treu altres aspectes destacables, com ara que el 36% dels catalans votaria a favor de la independència en un hipotètic referèndum en aquest sentit, o que un 43% se sent més català que no pas espanyol.


Avui, un dia més, seguiré sent un ciutadà europeu sense selecció dintre la gran Europa de les nacions i sense una representació del futbol del meu país, sense cap identificació, sense força, dur de comprendre i d’assimilar, em seguiré preguntant, fins on hagués pogut arribar la meva selecció? haguéssim pogut guanyar l’Eurocopa? preguntes sense resposta però amb una il•lusió de poder algun dia donar una resposta.


VOLEM SELECCIONS CATALANES!




...